A finals de febrer vaig acabar, per fi, la meva tercera obra de teatre: Espigolant d'ací i d'allà, un relat sobre la construcció de les primeres escoles municipals de Constantí, que en aquest 2020 compleixen 100 anys. Al principi s'anava a representar el proper 26 d'abril, però, donades les circumstàncies, la seva estrena haurà d'esperar.
En paraules d'un dels seus impulsors, Mn. Ramon Bergadà, «el dia 20, de l'any 20, del segle 20» es va materialitzar un projecte fins llavors impensable. Impensable per les dissensions polítiques, impensable per la falta de recursos, impensable per les friccions socials. I, no obstant això, una vegada més la unió va fer la força.
Per a commemorar aquest fet tan important per a la població, s'ha organitzat una infinitat d'activitats culturals: una exposició permanent a l'aire lliure en la Plaça dels Escoles, un concurs literari amb el tema «Relats d'Escola» i un meravellós documental en el qual també he participat com a gestor del Patrimoni Cultural.
Espigolant d'ací i d'allà és una obra amable, que ressalta el que és positiu per sobre d'allò negatiu a propòsit. Igual que hagués fet Mn. Bergadà, he volgut destacar el que ens fa forts, allò que ens uneix, he volgut transmetre que els constantinencs, quan ens unim, som imparables.
L'obra pren el seu títol de les memòries de Mn. Bergadà. Espigolar en un terme català que significa alguna cosa així com recollir les espigues sobrants un cop que el camp ha estat collit. Era una pràctica comuna que es deixessin aquestes restes pels més pobres, doncs a la Bíblia ja s'esmenta aquesta obligació. I això mateix va ser el que es va fer: espigolar d'aquí i d'allà per reunir el capital suficient. I es va aconseguir perquè l'educació era molt valorada. Prenguem nota.
Constantí va dedicar un col·legi a aquest inquiet sacerdot en posar-li el seu nom al centre, valgui aquesta obreta també com a homenatge, a ell i als que van fer possible les primeres escoles públiques de la vila.
