Reflexions sobre el meu (desconegut) ofici
Em dic Ferran Marín i soc Gestor de Patrimoni Cultural. Quan miro d'explicar
a què em dedico puc observar de seguida la cara d'estranyesa del meu
interlocutor. Per això m'ha semblat una bona raó per parlar en aquest bloc de
la meva professió.
El meu treball consisteix en comunicar el nostre Patrimoni Cultural de forma rigorosa, però amable
tot fent-lo accessible (a vegades de manera física inclosa) a les persones que no
són especialistes, la qual cosa implica, en ocasions, un esforç enorme pel que fa a la mobilització de mitjans
econòmics i humans, així com un procés previ exhaustiu d'investigació, en qualsevol cas.
De les meves paraules es pot deduir, per tant, que el Patrimoni Cultural pot arribar a constituir un recurs econòmic més per a un territori i un motor de desenvolupament professional per a les persones. En efecte, hi ha moltes famílies que viuen del patrimoni cultural. A més, l'accés universal al patrimoni comporta uns riscos per al patrimoni mateix, motiu
pel qual es fa necessari un manteniment constant i, en ocasions, intervencions
especialitzades.
S'entén llavors que, si bé l'accés a cultura i al patrimoni cultural són un dret de la ciutadania, no comporta necessàriament que aquest hagi de ser gratuït. És per tot això plegat que es paga una entrada per a veure un monument o per assistir a una visita guiada.
La gestió del patrimoni cultural esdevé, doncs, una estratègia per a
aconseguir uns objectius de cara a la promoció turística i econòmica d'un
territori —i és en aquest punt on cobra sentit allò que coneixem com a turisme
cultural i els seus actors— però no es tracta d'una vareta màgica per a convertir en
or tot allò que toca.
I per què hem de gestionar, llavors, aquest patrimoni cultural? Professionals, com ara Francisco Zamora Baños, afirmen que n'hi ha vàries raons:
- Evitar els perills cap al patrimoni si aquesta gestió no es fa o es fa malament.
- Obtenir una rendibilitat social (cultural i econòmica) sense comprometre la integritat del bé.
- Evitar els perills que comporta usar-lo com a recurs econòmic.
- Afegeixo una quarta: Facilitar que tota la ciutadania en gaudeixi, és un dret reconegut.
Continua dient Zamora Baños (cito textualment):
L'objecte de la gestió professional del patrimoni és treure a aquesta valuosa herència històrica de les urpes del voluntarisme, de la intuïció, d'allò aleatori, del caprici personal, fins i tot de la «genialitat» i introduir-la en les vies del que és previsible. Un patrimoni gestionat amb mètode i professionalitat estarà més segur que confiat a la intuïció o a una pretesa genialitat.
Què vol dir això? Que gestionar patrimoni implica una planificació prèvia tant
dels agents polítics, com socials i dels tècnics mateixos. Així doncs, el
gestor de patrimoni cultural ha de satisfer una triple demanda social:
- Assegurar la preservació integral del bé sota la seva gestió.
- Optimitzar els recursos posats al seu servei.
- Obtenir una rendibilitat (social, cultural i econòmica) sempre i quan no comprometi la integritat del bé.
«Però què és un gestor del patrimoni cultural?», us estareu demanant…
Un gestor de patrimoni cultural és el professional amb la metodologia, les tècniques i el coneixement adequats per administrar un bé cultural. I això implica l'obligació moral de salvaguardar la integritat d'aquest bé per damunt de tot. També requereix un coneixement ampli i exhaustiu d'allò que gestiona, que pot ser un edifici, una col·lecció de béns mobles, o —fins i tot— els fets històrics o llegendaris d'un poble…
Un gestor, contràriament al que podríeu imaginar, no ha de ser necessàriament un arqueòleg, ni un historiador, tampoc un conservador de museu o un restaurador. Podrien ser-ho, és clar que sí…
El director d'explotació d'un jaciment arqueològic, el gerent d'una empresa de restauració, un tècnic que realitza projectes de dinamització i divulgació del patrimoni —que és el meu cas— sí són gestors del patrimoni cultural. I tots aquests professionals provenen de disciplines ben diverses… El que els diferencia d'altres gestors —a seques— és que ells administren un bé amb unes peculiaritats pròpies: un bé cultural.
I què fa exactament un gestor de
patrimoni? Grosso modo podríem dir que:
- Dissenya projectes.
- Fa assesorament cultural.
- Dirigeix o coordina espais culturals.
- Programa continguts i activitats.
- Es relaciona amb els mitjans de comunicació.
La cultura constitueix tot un univers propi i, com a part d'ella, també el patrimoni cultural. El gestor esdevé, doncs, un mediador entre el patrimoni cultural i la societat. Una mediació que cada professional realitza de manera diferent, des d'un àrea especialitzada de coneixement o de treball. En el meu cas, he triat la divulgació perquè em permet estar en contacte constant amb la història i amb la gent.
